_El temple de la Sagrada Família_: llibre que Isidre Puig Boada, arquitecte i deixeble de Gaudí, va publicar el 1929, tres anys després de la mort del mestre, per deixar constància de com havia de ser la Basílica. El 1999, l'artista Joan Vila-Grau va començar el procés d'elaboració de les vidrieres de la Basílica, projecte al qual es va dedicar durant més de vint anys. Vila-Grau, que per damunt de tot es considerava pintor, va usar el vidre emplomat, una tècnica diferent de la tricromia, poc desenvolupada per Gaudí. Que permetia fer realitat la voluntat de l'arquitecte tenint en compte els criteris de ventilació, durabilitat i complexitat que requeria el projecte. Dibuix on es mostra la trajectòria solar al llarg del dia i les diferents estacions de l'any en relació amb l'orientació cardinal de la planta de la Basílica

Quan s'estudia la Basílica i es compara amb el funcionament de les catedrals gòtiques, es pot entendre la intenció de Gaudí de superar aquest estil. A nivell estructural, l'arquitecte ja va aconseguir eliminar elements exteriors, com els arbotants i contraforts, que ell considerava que eren com unes crosses, gràcies a l'estructura arborescent de l'interior que ajudava a alleujar les càrregues. Les vidrieres de les naus no només tenen en compte la trajectòria solar diària, sinó també com canvia la llum al llarg de les estacions de l'any. El gir diari de la Terra sobre un eix inclinat respecte a la trajectòria del planeta al voltant del sol fa que els dies s'allarguin o s'escurcin. Això fa que a l'hemisferi nord hi hagi més hores de llum a l'estiu, ja que el sol surt abans de l'est. Menys a l'hivern, perquè el sol es pon abans d'arribar a l'oest. D'aquesta manera, amb llum i color, Gaudí explica el naixement i la mort de Jesús i crea una atmosfera que convida al **recull i a la pregària.

El sol del matí entra per l'est, on s'ubica la façana del Naixement, que és l'inici de la vida. És per això que els vidres que donen a aquesta part són de tonalitats fredes i blavoses, com correspon a la llum de l'alba. En canvi, el sol de la tarda marxa per l'oest, on es troba la façana de la Passió, que marca el capvespre del dia i de la vida. Per tant, els vidres que donen a aquesta part són de tonalitats vermelles i ataronjades, com la llum del capvespre. L'espectacle de colors de l'interior de la Basílica s'intensifica durant dos moments a l'any gràcies, just, a aquesta trajectòria solar i l'exposició de la llum. A l'estiu, en sortir el sol abans de l'est, durant les primeres hores del matí els raigs solars entren de forma més directa per les vidrieres del costat del Naixement, gairebé perpendicularment. En canvi, a l'hivern, en pondre's el sol abans d'arribar a l'oest, els raigs penetren rectes per les vidrieres del costat de Passió. Vegeu el següent dibuix explicatiu: Foto de l'interior de la Basílica on es veu la diferència entre les vidrieres inferiors, plenes de color. Els finestrals blancs de la part superior.

El preu d'esmalt de portes i finestres a La Sagrada Família sol moure's entre 133 i 1900 euros. El nombre final depèn de l'estat de l'immoble, els materials i el temps de feina. Sempre donem el pressupost tancat abans de començar. Joan Vila-Grau(Barcelona, 1932-2022): artista dedicat professionalment a la pintura, la ceràmica i les vidrieres. Interessat per la renovació de l'art litúrgic, es va especialitzar en l'estudi històric de les vidrieres de Catalunya i en la creació de vidrieres contemporànies. Tricromia:. Mètode que consisteix a superposar quatre gruixos de vidre, un per cada color primari (groc, blau cian i magenta) i el blanc. Amb un àcid es rebaixa la intensitat de color de cada vidre en funció de la tonalitat que es vol aconseguir. Per exemple, si es vol un verd, se suavitza el vermell i romanen intensos el groc i el blau. D'aquests dos, es rebaixa més el groc si es vol un verd més fosc o el blau si es vol un verd més clar.