Al fons d'un passadís hi ha el nínxol on va estar enterrat fins al 2001 Manuel Carrasco i Formiguera, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i conseller de Sanitat de la Generalitat que va ser executat el 1938 a Burgos pel govern franquista. Altre il·lustre resident és Josep Vidal i Granés, iniciador i promotor de la romeria a Sant Medir. Cada any el 3 de març la seva tomba és visitada per membres de les colles per retre-li homenatge. \[Image: Im2\] M. Àngels Segura al costat de l'antiga mina de can Safont SANT GENÍS DELS AGUDELLS \[Image: Im2\] \[Image: Im1\] JF M. Àngels Segura i Carme Corral durant l'entrevista AAVV SANT GENÍS

Per anar a jugar de tant en tant, mola, per fer classes, no ho recomano, un absolut desastre Abans de publicar-se, totes les opinions de Tripadvisor passen per un sistema automàtic de seguiment, el qual recopila informació que respon a les següents qüestions. Com, què, on i quan. Si el sistema detecta que alguna cosa no compleix les nostres directrius de la comunitat, l'opinió no es publicarà. Quan el sistema detecta un problema en una opinió, aquesta podrà rebutjar-se automàticament, enviar-se a la persona que l'ha escrita perquè la validi o passar un procés de revisió per part del nostre equip d'experts en contingut, que treballa sense descans per mantenir la qualitat de les opinions del nostre lloc web.

Bona relació qualitat-preu Ideal per a dies plujosos Recomanat per a parelles Entrada gratuïta Recomanat per a grups grans Apte per a nens Joies amagades Recomanat per als addictes a l'adrenalina Lloc per a lluna de mel Aventura la caseta, el pare va morir i després morí la mare. Aleshores, les filles es repartien normalment amb els padrins. La Mònica va anar al centre de Barcelona, a un carrer de les Rambles; l'Angeleta va anar a Igualada; i la Madrona va anar a can Figuerola on hi REPORTATGE va estar vivint. A la Clota van estar molt poc temps”. Després va estar a can Gresa també en tasques de masoveria i allí va néixer l'Angelina, la mare de Maria Àngels Segura, el 1926. Anys més tard, la família va obrir el bar Madrona, situat a l'actual avinguda Elies Pagès, número 8. “El bar era molt petit, amb una nevera de gel, i el carter hi deixava les cartes”, diu Segura Prat. Veïns de tota la vida Pere Vila és veí de Sant Genís dels Agudells de tota la vida i, als seus 87 anys, té una memòria extraordinària i explica amb tot tipus de detalls episodis de la seva història. Va néixer el 1928 a la Miranda, una masia que ja no existeix i que estava una mica més amunt del centre Maria Auxiliadora. Era el cinquè de nou germans i recorda la infància com una etapa difícil “perquè a casa érem molts i es guanyava molt poc. Jo de nano ja havia de treballar, havia de guanyar-me les garrofes com deia el meu pare que era jardiner, un artista de veritat. Quan no hi havia feina, tocava la de casa. La mare es dedicava a vendre, agafava el cistell de figues i anava a la plaça Lesseps. A Horta anava a vendre el pare, que tenia un carro i un burro petit”. I afegeix: “a casa vam passar gana. No menjaves el que volies, eh! Una vegada el pare va portar una barra de torró de xixona i la va partir en onze trossos –per als nou germans i els pares- i, més que menjar-te'l, xupaves aquell trosset”. El primer any de la Guerra Civil (1936-

El preu de pintura de comunitats a Sant Genís dels Agudells sol moure's entre 144 i 2925 euros. El nombre final depèn de l'estat de l'immoble, els materials i el temps de feina. Sempre donem el pressupost tancat abans de començar. aquest tramvia va desaparèixer i van posar un d'aquells articulats, el 28. El col·legi la Farigola era de l'Ajuntament i era molt bo”, comenta Vila. Els anys de la guerra van ser molt dolents i el germà gran va morir amb 19 anys a l'Ebre formant part de la coneguda com Quinta del Biberó. Va ser un temps de molta gana. Així ho recorda Pere Vila. “el temps de la guerra va ser fatal, els últims sis mesos van ser per morir-se de gana. El primer any vam menjar al col·legi bé, però el segon any començava a afluixar la cosa i cadascú havia de menjar a casa seva. Durant la guerra, el Casino de la Rabassada va ser quarter dels carabiners republicans i un comandant d'allà, que es deia Lluís, em va dir. “Peret, tens gana? Molta, vaig dir. I em va preguntar si podia pujar al Casino i que “si puges, menjaràs”. Jo m'esperava assegut en un banc d'allí i portava una Pere Vila, veí de Sant Genís, té una memòria extraordinària i explica amb tot tipus de detalls episodis de la seva història