Com treballem
Abans de la Guerra Civil, la Font de la Guatlla també va créixer per la Gran Via. S'hi van instal·lar una fàbrica de xocolata i dues de llums i bombetes (Làmpades Z, al carrer de Mèxic, i Trèbol). El drapaire enriquit Pau Forns va aixecar sis blocs de pisos entre els números 272 i 282 de la Gran Via, que encara es coneixen com les Cases del Drapaire. Després de la guerra, l'ambient rural del barri es va anar diluint. El 1949, la parròquia de Santa Dorotea es va erigir sobre un antic camp de blat. Alhora, personatges com el recuitaire, el pelleter, el venedor de mitjons o el pinyonero, que venia cinc cèntims de pinyons als nens mentre els explicava un conte, van anar desapareixent. D'altra banda, els nou carrers que es van fer pujant cap a Montjuïc es van batejar amb noms de flors: Dàlia, Gessamí, Crisantem... D'un barri tan retirat i petit sorprèn la tradició associativa. El 1889 es va crear la primera entitat d'esplai, Els Hereus, al carrer de Sant Fructuós. I un any després, El Recreo, al costat d'un hostal que hi havia al carrer d'Amposta. El 1910 es va fundar el cor La Nova Lira d’Hostafrancs, també al carrer de Sant Fructuós. Dos anys més tard va néixer una altra entitat més, Panxeta, al carrer del Rabí Rubèn. Bona part d'aquesta activitat la generaven els obrers de les dues grans fàbriques que es van instal·lar al barri seguint l'exemple de la de gas d'Emili Clausoles, situada a la Gran Via. Si t'interessa La Font de la Guatlla, Barcelona hi ha altres barris amb característiques similars.
