Abans de la Guerra Civil, la Font de la Guatlla també va créixer per la Gran Via. S'hi van instal·lar una fàbrica de xocolata i dues de llums i bombetes (Lámparas Z, al carrer de Mèxic, i Trèbol). El drapaire enriquit Pau Forns va aixecar sis blocs de pisos entre els números 272 i 282 de la Gran Via, que encara es coneixen com les Cases del Drapaire. Després de la guerra, l'ambient rural del barri es va anar diluint. El 1949, la parròquia de Santa Dorotea es va erigir sobre un antic camp de blat. Al mateix temps, personatges com el matoner, el pelleter, el venedor de mitjons o el pinyoner, que venia cinc cèntims de pinyons als nens mentre els explicava un conte, van anar desapareixent. D'altra banda, els nou carrers que es van fer pujant cap a Montjuïc es van batejar amb noms de flors: Dàlia, Gessamí, Crisantem... D'un barri tan retirat i petit sorprèn la tradició associativa. El 1889 es va crear la primera entitat d'esparcimiento, Els Hereus, al carrer de Sant Fructuós. I un any després, El Recreo, al costat d'un hostal que hi havia al carrer d'Amposta. El 1910 es va fundar el cor La Nova Lira d’Hostafrancs, també al carrer de Sant Fructuós. Dos anys més tard va néixer una altra entitat més, Panxeta, al carrer del Rabí Rubèn. Bona part d'aquesta activitat la generaven els obrers de les dues grans fàbriques que es van instal·lar al barri seguint l'exemple de la de gas d'Emili Clausoles, situada a la Gran Via. El preu mitjà de venda és de 4. 482 €/m²La major part de les cases es van construir entre 1970 i 1979La major part dels residents té més de 65 anys

Durant el primer franquisme (1940-1960), una entitat anomenada Nia Nesto, que en esperanto significa ‘el meu niu’, va organitzar xerrades i sessions de cinema. Va haver de tancar el 1968, quan alguns dels seus membres van ser detinguts. No obstant això, la cooperativa escolar Magòria, l'entitat Veïns i Amics de Magòria i l'Associació de Veïns Font de la Guatlla van reprendre, durant el franquisme tardà, l'activitat social i reivindicativa. Fruit d'aquesta, ja en democràcia, són el centre de barri i el col·legi La Muntanyeta, que els veïns van guanyar sense haver de renunciar a l'altra escola pública, Pau Vila. Les fotos que es mostren provenen dels anuncis publicats pels usuaris a idealista.com en compliment dels termes i condicions d'ús del servei. La Font de la Guatlla, Barcelona és un barri de Barcelona situat al districte Sants-Montjuïc. Si estàs pensant en comprar, llogar o invertir en un habitatge aquí t'ajudem a conèixer millor el barri i les seves principals característiques.

Veure 40 cases i pisos en venda a La Font de la Guatlla, Barcelona Veure 7 cases i pisos en lloguer a La Font de la Guatlla, Barcelona Nota per als usuaris del lector de pantalla. Aquesta galeria mostra un element, que pot ser una imatge o un vídeo. Utilitzi els controls de l'àrea “Controls de la galeria” per veure l'element anterior o el següent. També pot fer clic sobre l'element que desitja visualitzar. [Casarramona a principis del segle XXFeu clic per ampliar la imatge. Casarramona a principis del segle XXDescripció de la imatge: Casarramona a principis del segle XX](https://ajuntament.cat/sants-montjuic/sites/default/files/gallery/font-de-la-guatlla-casa-ramona-principi-segle-xx.jpg "Feu clic per ampliar la imatge: Casarramona a principis del segle XX")

El preu d'esmalt de portes i finestres a La Font de la Guatlla sol moure's entre 133 i 1900 euros. El nombre final depèn de l'estat de l'immoble, els materials i el temps de treball. Sempre donem el pressupost tancat abans de començar. Obrir en una finestra nova Instagram. Obrir en una finestra nova Flickr. Obrir en una finestra nova La franja compresa entre la muntanya de Montjuïc, la plaça d'Espanya, el torrent de Magòria o carrer de la Mineria i la Gran Via és coneguda, alhora, com a barri de Magòria i Font de la Guatlla. Així ho fa palès el nom de la seva associació de veïns. No obstant això. Sigui un territori petit, diversos factors històrics i urbanístics permeten definir la Font de la Guatlla com l'àrea més resguardada sota Montjuïc, mentre que Magòria seria la més propera a la plaça d'Ildefons Cerdà. El carrer de Trajà seria la línia divisòria entre les dues parts del barri.