Cinc dècades després, el barri encara arrossega deficiències i carències i una etiqueta de perifèric i vulnerable de la qual renega el regidor de Nou Barris, el districte al qual pertany Ciutat Meridiana. "És un barri castigat però orgullós", subratlla Marcé, que rebutja també les "percepcions" que hi ha conflictivitat, ja que les dades constaten que, com el conjunt de Nou Barris, està molt per sota dels índexs de delinqüència que la mitjana de la ciutat. Vanessa Valdés té 37 anys i un fill de 17 al seu càrrec. Explica que va arribar a Ciutat Meridiana el 2010 i que, davant la negativa de l'antiga Caixa Catalunya a oferir-li un lloga social, va acabar ocupant el petit pis “per necessitat”, defensa. Ha tingut èpoques sense feina o molt precàries. Ara està contenta perquè treballa en la neteja i confia que s'endarrerirà el lloga social que li han concedit, després de diversos intents de desallotjaments i un judici. “Sort de l'AVV, que em va donar suport”, afirma. Valora que els associats siguin com una “gran família” que es donen suport i creen una xarxa. No hi ha alternativa per a famílies vulnerables com la seva, assenyala. Rep la comprensió de Marta Gramunt Ávila, amb dos fills petits i quatre intents de desallotjament a sobre. És la secretària de l'entitat i ocupa un pis propietat de Sareb –el banc dolent–. Ella també espera que li donin un pis social, si pot ser, al barri. Ana Natalia t'atendrà de la millor manera. Els seus coneixements, habilitats i atenció excel·lent, faran que gaudeixis de la teva visita al màxim.

Fora de la caseta d'obra de l'Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Ciutat Meridiana s'ha format una cua de cinc persones. “És per al carnet?”, pregunta George V. , un jove procedent de Ghana. Des de fa quatre anys és veí d'aquest barri de Barcelona, que suma els pitjors indicadors de benestar de la ciutat. Vénen a fer-se socis d'una entitat que actua com a “psicoterapeuta” per a un veïnat a qui el covid ha caigut a sobre com un pes mort, reflexiona Filiberto Bravo, veterà líder veïnal bregat en mil batalles per aconseguir serveis bàsics per a aquest barri empinat. Quan Fili –el pseudònim de Bravo– riu, se li fan petits els ulls. Es posa seriós quan explica com van ser les setmanes de confinament en pisos de menys de 50 metres quadrats i en la majoria dels casos sense balcons i amb finestres minúscules. Una duresa que encara es conjuga en present per la problemàtica de l'habitatge. Aquest és un barri típic de l'urbanisme de polígon, entès com una zona sense connexions amb la ciutat. Tant és així que durant molt de temps només va tenir un punt d'entrada i, com està envoltat per carreteres cap al Vallès i la via de Renfe, quedava com una illa. Expliquen les cròniques que la primera idea del promotor Enrique Banús –el del Port Banús marbellí– per a aquest trosset de Barcelona, fronterer amb Montcada i Reixac i Collserola, va ser fer un cementiri. La humitat, els vents i les boires ho van desaconsellar, així que el projecte, capitanejat pel dirigent franquista Juan Antonio Samaranch, es va reconvertir en un barri, que el 1967 va començar a acollir famílies de la immigració espanyola. La tossuderia veïnal ha fet que la Casa Gran de la plaça Sant Jaume hagi anat instal·lant serveis. Un centre cívic, una biblioteca, un ambulatori. Més tard escales mecàniques per unir la part antiga que pivota al voltant de la plaça Roja amb l'àrea més nova i empinada de la falda del turonet o el primer funicular vertical de la ciutat, el papamòbil, el 2017. “No ens falten escales, en això som els més rics de Barcelona –ironitza Casinos–, però funcionen quan volen”.

És la porta d'accés nord de Barcelona. La ciutat respira d'esquenes a aquest petit barri que personifica el fracàs d'un model basat en l'especulació urbanística que ha portat a molts veïns vulnerables a ocupar pisos buidats per la crisi i ara propietat de bancs. La problemàtica de l'habitatge li ha valgut el motiu de Vila Desallotjaments. A peu de carrer, Bravo repassa la llista de deures pendents que tenen les administracions, començant per la construcció d'un nou edifici per a l'AVV, que suma 27 anys de provisionalitat. Passant per un bon manteniment de les infraestructures i, sobretot, per solucionar la problemàtica de l'habitatge i la pobresa cronificada. "Volem ser Barcelona", conclou. Fent clic en qualsevol forma de registre acceptes la política de privadesa del ARA

El preu d'esmaltat de portes i finestres a Ciutat Meridiana sol moure's entre 133 i 1900 euros. El nombre final depèn de l'estat de l'immoble, els materials i el temps de feina. Sempre donem el pressupost tancat abans de començar. D'aquesta inestabilitat també parla el regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, que apunta que un dels grans reptes és reforçar els plans d'ocupació i les polítiques socials per evitar la rotació de la població i aconseguir així que les dues "realitats contraposades" de veïns de tota la vida i nouvinguts sigui més fluida. El dirigent socialista defensa les millores que s'han fet per dignificar places i carrers o portar el metro i autobusos. També explica que en néixer ja com “un barri de propietaris” les intervencions en zones privades són difícils de fer. En la qüestió urbanística, aposta per la “rehabilitació dels blocs i la instal·lació d'ascensors” davant la complexitat de comprar sòl privat. En canvi, per a Hernando la solució passa per fer “un API social” amb el qual els bancs i els fons voltor posin al mercat els pisos ara ocupats o buits amb contractes de “tres o cinc anys a preus assequibles” i amb la garantia de l'Ajuntament i les entitats. [Beauty by Liz\\ Beauty by Liza 2,8km de mi\\ \\ (26)](https://www. es/establecimiento/beauty-by-liz-2/)